Anteriorment publiquem un article sobre com marcar un terreny...
Avui, a Arquitectes Barcelona – Terrats Arquitectura, realitzem el pas següent en l'execució de qualsevol obra, l'excavació per a la fonamentació. En aquest cas, es tracta d'una fonamentació de sabates corregudes per al sostre sanitari, en un habitatge que estem construint a Begues, al Baix Llobregat de Barcelona. Us expliquem com es fa:
Aquesta és una tasca de què normalment s'encarrega el maquinista, és a dir, una empresa d'excavacions, o el contractista si disposa de la maquinària adequada. No obstant això, com a arquitectes, és la nostra feina supervisar tot el procés i assegurar-nos que l'obra s'executa correctament, ja que si la fonamentació està malament poden donar-se nombroses patologies catastròfiques a l'edifici, com ara l'assentament diferencial, que a la llarga podria causar en el millor dels casos esquerdes gens agradables i d'una mida considerable.
Per aquest motiu, a Arquitectes Barcelona – Terrats Arquitectura, sempre supervisem personalment totes i cadascuna de les complexitats al llarg del projecte, a nombroses visites d'obra.
Aleshores, com a arquitectes, com podem supervisar aquest tipus d'operació?
Heus aquí una guia ràpida!
Informació prèvia:
Per començar, hem de tenir en compte que gairebé cap geotècnic és perfecte. Ens trobarem amb irregularitats i imprevistos en excavar i veurem que la “terra ferma” o estrat resistent no estarà sempre a la mateixa altura. Aquí expliquem alguns passos i instruccions detallades sobre com sobreposar-se en aquestes situacions i com actuar en supervisar l'excavació.
Execució:
1- Assegurar-se que el terreny presenti un accés net per a l'excavadora i que la maquinària d'excavació hi pugui entrar, algunes vegades això comportarà l'enderrocament d'una part del mur del terreny, per la qual cosa caldrà improvisar una porta per a l'obra, ja sigui amb xapes d'alumini o altre tipus.
2- L'excavadora ha d'excavar verticalment i amb la pala de la mida de la sabata o la sabata correguda en aquest cas, perquè quedi de l'amplada corresponent a l'hora de formigonar.
3- Independentment del que digui el geotècnic, l'excavació s'haurà de fer fins a trobar “terra ferma” és a dir el substrat resistent del terreny, i continuar aproximadament 20-30 cm, de manera que la fonamentació quedi embeguda en aquest terreny resistent. Identificar aquest terreny, resultarà força obvi a la majoria de terrenys.
4- Aquest substrat no ha d'estar tot al mateix nivell, per la qual cosa moltes vegades la partida d'armats i de formigó sortirà més gran del plantejat, ja que hi haurà trams on caldrà anar a més profunditat per trobar terra ferma. Seran els nostres constructors els que l'hauran de recréixer i anivellar-ho a posteriori.
5- En cas de trobar alguna anomalia durant l'excavació, caldrà avaluar com aquesta anomalia pot afectar la capacitat de confinació i resistència a compressió que aporta aquest terreny. Per exemple, en el cas de trobar-se un dipòsit d'aigües d'obra antic, aquesta construcció no exercirà força de confinament a la sabata correguda, per tant caldrà netejar-lo i emplenar la zona amb terres.
6- Un cop feta l'excavació fins als 20-30 cm. endins de la terra ferma, a tot el perímetre caldrà comprovar que estigui tota l'excavació “neta” assegurant-nos que només hi ha terra ferma a sota i cap arrel o element orgànic que pugui afectar la fonamentació en un futur.
Aquesta excavació està a punt per formigonar, servirà d'encofrat per a la fonamentació, que donarà pas a les esperes de pilars o murs de càrrega sobre els quals podrem edificar els nostres forjats i construir el nostre habitatge.
Moltes gràcies pel vostre temps i esperem que us hagi resultat útil!